Espanya: Cometre un delicte en xarxes socials no serà un agreujant

L'ús de les xarxes socials per cometre un delicte no serà un agreujant, ja que el Ministeri de l'Interior ha renunciat a que es castigui de manera més dura un acte si s'ha produït en aquestes plataformes. Aquesta decisió entronca directament amb la polèmica de la utilització de Twitter o Facebook per fer apologia de l'assassinat i per cometre delictes d'odi.

La proposta que llançar un missatge a través de les xarxes socials fos un agreujant va sorgir pocs dies després de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco; quan el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va dir que calia "netejar" Internet de "miserables". D'això fa ja un mes i mig, i ara el Govern deixa de banda la seva pretensió d'introduir en el pròxim Codi Penal l'ús d'aquestes plataformes com a agreujant. "La majoria dels delictes que es poden cometre en la xarxa ja estan contemplats en l'actual legislació. Es tracta d'aplicar-los amb major conscienciació de les autoritats judicials i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat ", asseguren fonts del Ministeri.

Des del Ministeri no aclareixen si la decisió s'ha pres des del mateix òrgan o ha intervingut el Ministeri de Justícia. "En la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrés ja es reconeix potencialitat que tenen les xarxes socials per cometre alguns delictes", asseguren des d'Interior. La pròpia vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, hauria plantejat aplicar una reforma més gran que la que proposava el propi ministre de l'Interior.

El Ministeri pretenia que el text es redactés d'acord "a la capacitat i el potencial que tenen els autors d'alguns delictes quan utilitzen les xarxes socials, pel gran nombre de persones al qual arriben ". Es tractava de castigar amb més duresa els delictes ja existents que fossin comesos a través d'Internet. La realitat penal espanyola, però, ens diu que la difusió és inherent a delictes com l'enaltiment del terrorisme, la incitació a l'odi o l'apologia del genocidi. És a dir, que ja està castigat. El Codi Penal també castiga les amenaces d'assassinat a qualsevol figura pública, fins i tot amb penes que poden arribar a ser superiors a les d'homicidi. Els delictes d'honor, com injúries, calúmnies o amenaces compten ja amb un agreujant si han estat difosos com a publicitat, per la qual cosa fer-ho per les xarxes socials també estaria dins d'aquest cas.

Font: www.Delitosinformaticos.com