La Deep Web les formes totes aquelles pàgines que els cercadors com Google, Bing, Yahoo, i així successivament són capaços d'índex. Això és possible ja que moltes pàgines o documents estan dissenyats paraque romanguin ocults a aquests cercadors. És a dir, les persones que els creen no volen que siguin populars ni senzills de trobar. Moltes d'aquestes pàgines, directament, precisen d'una contrasenya per a ser vistes.

La Deep web no és petita. Tot el contrari. L'any 2000, la Deep Web representava 45 vegades més informació que el web superficial, encara que avui dia aquesta xifra ha variat ostensiblement pel creixement de fenòmens com les xarxes socials, els blocs ... i el propi Google. Avui el motor de cerca més famós del món és un gegant que treu a la llum molt més material del que feia l'any 2000, així que aquestes xifres estan molt desfasades, però, en qualsevol cas, sí que és cert que la Deep Web continua sent una enorme zona d'internet que roman oculta.

Però ... què hi ha a la Deep Web? Què es pot trobar allà i per què els seus creadors no volen que sigui fàcil arribar a aquesta informació? Una gran part de la informació que Deep Web són bases de dades els creadors volen mantenir fora dels cercadors. Una altra part important és informació d'organitzacions que emmagatzemen gran quantitat d'informació, com ara la NASA. També es pot trobar infinitat de dades meteorològiques, econòmics, etc. Un altre tipus d'informació que s'allotja en Deep Web és informació confidencial tipus Wikileaks. I, tenint en compte les característiques de la Deep Web, també hi ha informació sobre activitats delictives: venda de drogues, pornografia, pedofília, venda i fabricació d'armes, etc. Aquesta informació constitueix un seriós perill per a un menor. Afortunadament, aquest tipus de pàgines delictives constitueixen un petit percentatge de la Deep Web, però és important estar alerta per evitar com sigui que els nostres fills menors accedeixin a aquesta informació.

No és normal que un menor pugui accedir a la Deep Web, ja que cal configurar l'ordinador per poder bussejar per aquesta part oculta d'internet. Recorda que tot el material existent a la Deep web no és accessible de forma corrent, per la qual cosa cal accedir a través d'un servidor intermediari. La manera més habitual de bussejar per la Deep Web és a través de la xarxa Tor. Es tracta d'una xarxa que permet establir connexions anònimes i accedir a aquest tipus d'informació sense deixar rastre.

Per anar per la Deep Web és necessari tenir coneixements informàtics més avançats dels habituals, així que no hi ha perill que un nen petit accedeixi. Però sí que pot despertar la curiositat d'adolescents que vulguin endinsar-se al món de la Deep Web. En aquest cas, és molt important parlar amb ells i advertir dels perills que es poden trobar en aquesta web ocultes. És probable que un adolescent que vulgui entrar a la Deep Web no vagi a anunciar als seus pares o professors, però si des de petits estan acostumats a fer un ús responsables de les TIC, estaran més segurs si mai volen bussejar per aquesta part oculta d'internet.

En aquest sentit, l'educació i sensibilització sobre les possibilitats i riscos d'internet és fonamental. I no està de més, quan sigui necessari, parlar amb ells de la Deep Web. Com tot, la Deep Web pot ser útil en molts casos, ja que hi ha una gran quantitat d'informació interessant impossible de trobar a la web habitual, però abans d'endinsar-se en aquest web oculta, cal que l'adolescent conegui les línies vermelles que mai ha de creuar i com ha d'actuar al trobar-se davant situacions de risc.

Una màxima vàlida per a la majoria d'internautes sosté que el que no surt a Google, no existeix. Però, hi ha un món de continguts que no estan "fitxats’ pels cercadors, ja sigui pel seu format fora de l'estàndard o simplement per estar protegits per una contrasenya o 'captcha', conegut com ‘profund web'. Es tracta d'un internet fora de focus, no accessible des dels navegadors clàssics, que subjau sota la xarxa superficial que col · loquialment coneixem com “Internet”. Com succeïa en la pel · lícula 'The Matrix’, podríem parlar de dues xarxes: 01:00 a la llum del ciutadà i una altra més agrest, representada per la píndola vermella.

El sistema imperant a la 'deep web’ és The Onion Router (Meta), una xarxa de comunicacions que posa l'èmfasi en el anonimat dels seus integrants. Per aconseguir-, xifra els missatges i els fa passar per un nombre indeterminat de nodes de manera que sigui, si no impossible, sí més difícil obtenir l'adreça IP del navegant. Precisament el seu nom (“ceba” és ceba en anglès) fa referència a les diferents capes d'anonimat que cobreixen les dades que es mouen per TOR. En qualsevol cas TOR és una part de la 'deep web’ i no tota ella com s'ha difós erròniament.

'Onionland’ tampoc està subjecta a les vel.leïtats dels algorismes que regeixen els cercadors, de manera que es pot accedir als brut de la informació, com succeeix en el cas de Wikileaks. Per explicar-ho d'una manera més senzilla, mentre Google trobarà l'agulla, TOR et permetrà revisar a fons tot el paller.

Malgrat que TOR es va llançar fa una dècada, en els últims temps ha estat abordada amb ingents dosis de sensacionalisme per la premsa generalista. De totes els mites que s'han creat al voltant de la web profunda destaquen dues: que és refugi de lladres, criminals o pedòfils, que és molt perillósnavegar per ella i que el seu contingut representa el 96% del volum de dades que es mouen a la xarxa.

És una xarxa per delinqüents?

No. TOR no es va idear per delinquir, sinó per proporcionar major seguretat als usuaris. No obstant això, aquesta major privacitat i el fet de trobar-se fora de la vista de gairebé tots afavoreix la visibilitat Aquest tipus de negoci. En les profunditats de la xarxa trobaràs exactament el mateix que es pot veure en els llocs menys visibles del món real. La pedofília, la venda d'armes i drogues, la falsificació de documents i altres tipus d'il • lícits estan a la 'deep web', encara que no s'accedeix amb tanta naturalitat com creus.

Les adreces web estan xifrades (f3ew3p7s6lbftqm5.onion /, per exemple) i, en conseqüència, el temps de càrrega supera en molt el dels continguts indexats. Això és, en el període previ als vídeos porno de tabac dels menors’ si no els busques activament, després és possible navegar sense que imatges atroces et saltin a la retina. En Teknautas hem donat un petit passeig per la 'deep web’ (vídeo inferior) per satisfer la curiositat del lector i al final de l'article explicarem com entrar a TOR.

Representa el 96% de tot el contingut d'internet?

Encara que no es coneixen dades precises, l'estimació del 4%-96% és impossible. El càlcul procedeix d'un estudi realitzat per la Universitat de Berkeley en 2001 en què estimava que l'internet profund comptava amb un volum de dades proper als 7.500 terabytes, en contraposició amb els 167 del web 'normal'. Per adaptar-les als temps actuals les xifres simplement s'han extrapolat. Pel camí han quedat diverses variables a tenir en compte, sobretot dues: auge el '’ de les xarxes socials i la irrupció de Google.

En 2001 la web la creaven els pocs que es prenien la molèstia en aprendre HTML i sortien victoriosos de la guerra que suposava crear un web en plataformes a bolquers com Lycos o Terra. Tot va canviar amb els blocs i les xarxes socials, que han permès a l'usuari penjar cada idea que se li passa pel cap, disparant el tràfic de dades fins a límits insospitats en 2001. Per fer-nos una idea, Twitter maneja diàriament 12 terabytes d'informació, una xifra ridícula si es compara amb els 500 Que Gestiona Facebook.

Cal assenyalar, en justícia, que el contingut no classificat és més gran que el que ens ofereixen els cercadors, atès que un simple 'captcha', que està a l'ordre del dia, ja impossibilita l'agregació del contingut. O la informació que es genera dinàmicament, com el valor de les cotitzacions o el temps. Això és, que la majoria del contingut no sigui pastura de les aranyes de cerca no vol dir que tot sigui material il · legal procedent del inframón digital.I després hi ha Google. Tenint en compte que la definició acceptada de 'deep web’ s'ajusta a la que no surt als cercadors, cal considerar sempre el paper de Google. Quan es va realitzar l'estudi el gegant de Mountain View era tot just un infant de 3 anys, amb una capacitat per a classificar dades infinitament menor a l'actual. Google ha fet créixer l'internet 'mainstream', la qual cosa no vol dir que la part fosca hagi augmentat al mateix ritme, sinó més aviat el contrari: a mesura que els cercadors han anat llançant llum, la part fosca és cada vegada més petita.

És un lloc perillós?

Depèn des d'on s'accedeix a, ja que en països com la Xina s'incorre en delicte simplement per carregar TOR. Pel que fa a la seguretat, la xarxa profunda no presenta majors perills que el web normal. Però, l'actitud amb la qual s'arribi pot influir en la integritat del teu ordinador. Si la teva intenció a 'Onionland’ passa per descarregar material subjecte a drets d'autor, descarregar pornografia infantil o comprar armes és molt probable que tinguis un seriós problema amb les autoritats. Cal recordar que el esbombat anonimat de la 'deep web’ és en relació amb els altres usuaris, no amb les diferents agències de seguretat, sempre presents a la xarxa.

Les profunditats de la xarxa són prolixes a 'hackers’ i molts usuaris van a la recerca de virus o troians amb els quals atacar als seus coneguts. Endevines les conseqüències? Com a norma general és adequat navegar a través d'un intermediarii no descarregar res en el que no es confiï.

 

Vall, Com va visitar la 'deep web'?

Tot i que es tracta d'una xarxa per a usuaris amb un coneixement per sobre de la mitjana, hi ha possibilitats a l'abast de tothom. Una bona opció és descarregar aquest Tor Browser Bundle (Finestres, Mac, Linux), un paquet que vepreconfigurat amb les opcions més habituals. Un cop instal · lat es llançarà Vidalia, la interfície de benvinguda de TOR. Arribat a aquest punt només cal fer clic a 'Veure la xarxa’ per començar a navegar amb una versió modificada del navegador.

I ara què? La xarxa TOR s'assembla molt a l'aspecte que tenia internet a mitjans dels anys 90, fins i tot en els temps de càrrega. I, com llavors, els links s'obtenen mitjançant directoris d'enllaços, no en els cercadors. La 'wikipedia oculta’ (7jguhsfwruviatqe.onion) pot ser un bon punt de partida. Si vols fer alguna compra, recorda que la divisa oficial a l'altre costat de la xarxa és el Bitcoin. Sort.

font :http://www.chaval.es/